Diuen que els pitjors moments de la teva vida són aquells que t'aporten les lliçons més importants de la teva vida i que el resultat de la unió de tots aquests esdeveniments acabes sent tu. Doncs bé, és una afirmació que jo ara mateix poso en dubte. De fet, em sembla força "pel·liculero" pensar que quan et passa alguna cosa -dolorosa o agradable, tant se val- sempre hi acabes reflexionant hi traient-ne un tòpic. No tot és tant ideal com en els llibres o les sèries.
Hi ha certes experiències que no sé què et poden aportar de bo, com la mort. És l'únic que pel què sembla no podem canviar encara que ens esforcem, llavors en aquest cas, patir serveix per alguna cosa? Serem millors després d'aquesta experiència? O només haurem passat un episodi horrible de les nostres vides sentint respecte i impotència per aquesta temible paraula: Mort.
Què s'aprèn de la mort? Que només que hi ha una cosa a la vida que no té cap solució? Aprenem a viure sense algú que estimem... i això per què serveix?
No sóc de les que penso que ens faci més forts, de debò serem millors persones i més resilients* després? O només serem una persona amb un punt feble i una gran pena?
Us adjunto una de les meves cançons preferides que reflecteix aquest sentiment.
Pot ser que amb el pas del temps canviï d'opinió, si és així us ho faré saber.
Tots aquests interrogants que se'm plantegen dia a dia els aniré publicant per fer tots els meus pensaments una mica més vostres i per intentar buscar alguna via d'escapament... Si voleu podeu comentar i reflexionar amb mi (si us fa vergonya ho podeu fer anònimament), pot estar bé.
-El crit, d'Edward Munch-
PD: Us escric la definició de resiliència, una paraula que he après aquest any.
Resiliència: Capacitat de l'individu per afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses.
blog genial cariño! Sempre estarà orgullosa de tu! :)
ResponElimina