Relax, take it easy

Com passa l’estiu de ràpid, sembla ahir que acabava la Sele. Normalment a finals d’agost ja desitjo que s’acabin les vacances per poder  tornar a la rutina; veure els companys, tornar a retrobar-me amb les xafarderies que genera la convivència i totes les bones coses que t’aporten els amics. Tot i així em sembla que aquest any l'allargaria tres mesos més o potser encara més –somiar és gratis, no?-.

Però bé tornant a la realitat ja han passat quasi dos mesos de les vacances i penso: he tingut suficientment temps per descansar? Quantes vegades hem desitjat aturar el temps i que durant uns dies ningú ens parli. Poder gaudir d’uns instants de pau i tranquil·litat, potser fins i tot, de descans dels teus propis pensaments. Perquè hi ha una sola activitat que per naturalesa l’ésser humà no pot evitar, el pensament. Tant de bo poguéssim no pensar, això sí que serien unes bones vacances! Evitar de debò tot allò que ens preocupa i només dedicar-nos a prendre el sol, banyar-nos, fer esport.... Sense pensar en res, simplement en gaudir del què fas sense preocupacions. Segur que moltes persones firmarien per un estiu així. 

No us ha passat mai tenir unes ganes immenses de tele-transportar-vos al lloc de la fotografia o del quadre que teniu a davant? Doncs bé, jo ara voldria estar en el no-res. Un espai on hi hagués tan sols sorra blanca d’aquesta que és molt fina i no s’escoltés res, res de res, ni tan sols la meva ment. Poder gaudir del silenci absolut.. No us sembla una meravella? Deu ser el més relaxant del món. 

Penso que la música també és una de les coses més tranquil·litzadores que hi ha així que us passo una cançó que a mi em transmet com una mena de pau interior.


PD: perdó per tardar tant a publicar, fins avui no he tingut internet!