Por, pànic, temor, terror, se li pot dir com vulgueu però la sensació és la mateixa. És la sensació d'estar sol dins d'una habitació a les fosques, et sents indefens. Lluitar contra la por constantment acaba deixant-te esgotat i sense forces. Com si t'haguessin atropellat. Abatiment.
Trobar a faltar a una persona és una sensació semblant. La impotència de no poder estar amb qui vols et deixa molt cansat. Sentir-se com una merda perquè les coses no surten com s'havia planejat. Frustració. Veure que per molt que tothom et dóna mil sortides i portes tu no en veus cap. Solucions? Ràbia cap a tu mateix.
Res és impossible? Optimisme? Va home va!
Quan passa aixo mira als costats, estàs envoltada de gent que et donarà força
ResponEliminaCrida'm, truca'm, parla'm, ecriu-me, jo estic aquí per tot.
ResponElimina