El primer pas

Viure és avançar, i avançar és prendre constantment decisions. Unes més importants que d'altres, però en definitiva totes aquestes petites o grans decisions defineixen la vida que portes, qui ets i què vols en un futur.

Decideixes llevar-te cada dia i respirar, decideixes vestir-te i sortir al carrer, i fins i tot, dedicar-li un somriure a algú que creus que se'l mereix. Són decisions que podries no prendre, podries quedar-te al llit estirat, pensant. Seria la teva decisió, la de no viure. Per tant, jo felicito a tots els que s'aixequen del llit i treuen forces d'on sigui per fer alguna cosa amb la seva vida. 

Llevar-me és una de les coses que més em costa fer. És la primera decisió del dia i marcarà les meves pròximes 12-14 hores. Sembla fàcil però no ho és, el més simple és quedar-se seguir dormint. Però potser per por a tornar a no tenir malsons t'aixeques, i a partir de llavors cada pas que fas és una nova decisió. La decisió de seguir endavant, amb el cap cot o ben aixecat, però ja t'estàs donant l'oportunitat de viure i per mi, això és un fet admirable. 

Llevar-se és obrir les portes a la vida, acceptar que un altre dia ha arribat i que li plantaràs cara com puguis. A partir d'aquí, sortir al carrer, enfrontar-te a la societat i als reptes que suposa la comunicació amb la resta del món són proves constants encara més dures i que potser et faran anar a dormir malhumorat, trist, fins i tot potser content i alegre. L'important és fer el primer pas, donar ales a la vida, i tu això ja ho has fet. És el primer dels requisits per estimar-se a un mateix.