"M'has fallat" 

"L'has cagat" 

Constants retrets. Involuntaris o no et fan submergir-te en la culpa. 

"No entens res"

Rebuig per no haver complert les expectatives. Ràbia cap a un mateix. No has fet el que esperava que fessis.

"M'has decepcionat"

Una mirada profunda d'odi fa preguntar-te si realment has fet alguna cosa malament. Intentes entendre com, després d'haver actuat amb la millor de les intencions, rebs una resposta negativa i de desaprovació. T'enganxes a buscar constantment l'acceptació dels teus actes al veure com cada vegada vas sent més refusat i apartat de l'escalfor que t'aportava la relació. Perquè ja no hi ha amor, tansols hi ha exigència i reclams per part d'uns i por al rebuig per part d'altres. 

Una botella plena d'aigua. Li han fet un petit forat i no se n'ha adonat fins que s'ha quedat tansols amb el cul de les seves reserves. L'addicció d'omplir i omplir un espai que té un fuga. 

Unes esperances que mai s'acontenten i que deixen cada vegada més espai buit a la botella. Un espai buit que fa mal i que tansols s'omple amb desitjos d'agradar. Perquè la necessitat de no quedar-se sense aigua porta a acceptar condicions infumables. 

Fins que te n'adones que t'has convertit en un addicte al dolor i al maltractament perquè la por a quedar-te buit, sol, t'ha portat a omplir-te de tot allò que no et feia bé.

De sobte veus com t'has abandonat a tu mateix, no respectant-te ni estimant-te. T'has oblidat de cuidar-te i de assolir tansols les teves pròpies expectatives.