La vida corre i s'escapa. Amb les mans obertes veus com el temps s'esvaeix entre el teus dits. Intentes retenir-lo, aturar-lo per poder pensar i respirar amb tranquil·litat, però no pots.
Els altres avancen i tu et quedes estancat. El tren se'n va, l'avió ja vola, el bus ja està en marxa.
Tot ha adoptat un nou sentit mentre tu t'has quedat sense rumb, donant voltes en l'infinit, en un laberint sense sortida.
No estàs decidint per tu mateix, no t'estàs estimant, ni a tu ni als del teu voltant. T'estàs abandonant. Deixant-te emportar per la situació. Afanya't, agafa les regnes de la teva vida!
Se'n va, no tot és per sempre. Quan ho has volgut veure ja ha sigut massa tard i la soledat i la tristesa han guanyat. I tu viu entre el record i l'esperança al canvi.
