dilluns, 17 de març de 2014

No tot és per sempre

La vida corre i s'escapa. Amb les mans obertes veus com el temps s'esvaeix entre el teus dits. Intentes retenir-lo, aturar-lo per poder pensar i respirar amb tranquil·litat, però no pots.

Els altres avancen i tu et quedes estancat. El tren se'n va, l'avió ja vola, el bus ja està en marxa. 
Tot ha adoptat un nou sentit mentre tu t'has quedat sense rumb, donant voltes en l'infinit, en un laberint sense sortida. 

No estàs decidint per tu mateix, no t'estàs estimant, ni a tu ni als del teu voltant. T'estàs abandonant. Deixant-te emportar per la situació. Afanya't, agafa les regnes de la teva vida!


Se'n va, no tot és per sempre. Quan ho has volgut veure ja ha sigut massa tard i la soledat i la tristesa han guanyat. I tu viu entre el record i l'esperança al canvi.  

dimarts, 4 de març de 2014

Fins que aguanti

Tanca els ulls i respira fons.
Inspira, expira, inspira expira, inspira, expira, inspira, expira...
 
Tantes vegades com ho necessitis. Observa com la panxa puja i baixa i com el teu cos es va relaxant. Primer els braços, després les cames, la panxa, i finalment la cara. Les parpelles et pesen i et comences a tranquil·litzar. Et treus les "ulleres" de la ràbia i et poses les de la comprensió i intentes veure-ho amb una altre perspectiva. No tens més remei. Després d'haver plorat, haver-te enfadat amb el món sencer i amb tu mateix, després d'haver fet la "pataleta" com un nen petit el teu cos s'ha cansat d'estar enfadat. Ja no podies aguantar més la tensió i pressió que es movia pels teus músculs i has hagut de cedir. 
Ara toca ser valent, mirar les coses de cara, però fa molta por. Fa por descobrir coses que no t'esperes i fa por veure que el que més temies s'ha complert. 
T'has relaxat per uns instants, només perquè el cos ja no ho suportava més. Tan sols ha fet falta pensar un segon que totes les pors ja han tornat. Tu et vas fent petit, vas negant haver-les mirat de cara per uns instants, perquè és tan  dolorós tot això al que t'has enfrontar que fa mal només imaginar que podria ser veritat. 

Suposo que cada dia fas un pas, un pas més per tirar endavant. Algunes vegades més petit, altres més gran. Però la por és tan forta que tomba tots els murs de protecció que et vas fent. I cada vegada costa més construir-los de nou. El cos ja està cansat i diu prou. 

Traductor